que fins fora ridícul en mí. La experiencia, la práctica, fa veure la vida molt diferenta de lo que la véyam nosaltres tres anys enrera. Es precís tenir molt talent, una gran forsa de voluntat y un bon tros de sort pera guanyarse la existencia ab una carrera: y avuy per avuy casi s' hi ha de afegir un' altra condició y es la d' ésser pobre: ja que en veritat sía dit, son los únichs que s' hi fan á mossegades... Jo no 'm sento ab prou forsa pera seguirlos en aqueix pugilato cada dia més creixent. Y la veritat es perque tampoch gracias á Déu, no 'n sento la necessitat. ¿De que 'm serviria ésser fill d' un home que té dos ó tres cents mil duros, si hagués d' estudiar com lo fill del nostre porter, que trevalla pera guanyarse la carrera de Farmacia? Aixó es molt digne y molt llohable, jo soch lo primer en admirarlo, pero jo no tinch necessitat de amohinarme com éll. A casa meua de més ó de ménos bona gana m' haurán de donar lo diner que necessiti pera casarme. Lo meu pare es lo primer que no vol que 'm mati á estudiar coneixent de sobras lo poch rendiment que avuy donan las carreras. Está cansat de dirme que 'l dia que ell falli, prou feynas tindré ab cuydarme dels meus interessos. Y per altra part, si jo tot lo dia estigués enfeynat, com te podria atendre á tu, vida meua? Jo vull que tu disfrutis; que lluheixis, que gosis la vida de un mon que no has vist ni 'n pots tenir esment. No es pas possible figurarte lo que penso ab tu quan acompanyo a la mamá y
