á las noyas al Liceo. ¿Creurás que 't recordo més allí qu' en cap altra banda? Y es que penso que tu ets molt més hermosa que totas la que en palcos ó butacas atrauhen las miradas de tothom: y que tu ab la teua figura, ab los teus ayres de primpcesa y vestida com cal á la meua posició y al teu gust refinat, has d' ésser l' admiració de la bona societat barcelonina. No hi pensis en tots aquestos ideals d' economia y de treball. Gracias á Déu la meua posició nos permeterá una vida molt diferenta; y créume estimada Montserrat meua, una vida ab molts més hermosos atractius, dels que tu pots somniar reclosa dins de las rónegas parets d' eixa vella rectoria...
De lo que'm dius relativament á la meua familia, no'm apar prudent dirlos res encara. Donat lo caracter del papa, prefereixo no parlar del nostre matrimoni fins que jo tinga vinticinch anys ó hagi acabat la carrera, que 't fio que si no fos per tú, no la cursaria pas... No 't pots pensar lo cansada y lo dificultosa que de dia en dia se 'm va fent
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cinch mesos després d'escrita aquesta carta envers lo vinticinch de Mars, diada de la Encarnació, per primera volta en los dos anys y mitj que anavan y venian cartas de Barcelona á Larrua, mancá á la Montserrat la d' en Felip. La cosa era tan nova, havia mediat tant rarament la coincidencia de no haverhi hagut ni un retrás del correu ni un mancament de la part del
