noy Bach, que donya Teresa no sabia decidirse á despertar á la seua filla sens portarli la carta d' en Felip. Pero no hi havia remey, lo número del Correo Catalán havia arrivat; á instancias seuas lo carter havia llegit duas ó tres voltas las direccions de las sis ó set cartas que havian vingut aquell dia, y la d' en Felip no hi era. D.ª Teresa no sabia com entaular á la noya aquella mala nova, més en contra de lo que esperava, la Montserrat si be li sapigué greu, no hi doná la importancia que la seua mare temia. En Felip li havia dit sempre, que en lo cas desgraciat d' estar malalt li faria escriure per algún amich; sovint veya que 'ls diaris se queixavan de la irregularitat dels correus; ella no n' havia tingut may cap y no era d' estranyar que un dia ó altre li toqués la tanda; ó hi hauria hagut estravio ó lo més probable que l' ensendemá ne rebria duas. Més en lo correu del dia vint y sis tampoch la carta arrivá. Donya Teresa comensá á abrigar interiors recels, la Montserrat á pensarho tot, escepte res que pogués assemblarse á descuyt, á indiferencia ó a infidelitat d' aquell noy á qui ella judicava y creya com á si mateixa.
Es veritat que algunas voltas havia sentit comptar de enamorats que havian renyit, que després de tant ó quant temps de relacions havian deixat la seua promesa, pero ella creya que aquestos no s' haurian conegut de nins, no haurian aprés á pensar y á sentir junts com ho havian fet ells; no estimarian en fi, com en Fe-
