Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/148

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lip li havia dit y li havia demostrat en cent ocasions, en mil delicadesas fetas sens interrupció en lo transcurs de tants anys... La Montserrat no podia pensar mal del seu company de la infantesa; pero vingué 'l dia vint y set y la carta tampoch arrivá y las duas senyoras sobradament afectadas, no pugueren amagar ja á Mossen Jaume lo que passava.

Aquest que com hem dit avans per lo seu mal estat de salut havia ignorat fins allavors las relacions amorosas de la seua nevoda ab en Felip; posá un bon xich la cara fosca, tant per no haverlo consultat, com per no mediarhi 'l consentiment de la familia Bach; més com vegés que ab lo seu disgust, no feya més que aumentar lo de la seua germana y 'l d' aquella noya volguda com a própia filla, lo bon rector després de ferse esplicar municiosament las promesas qu' en Felip havia fet, no sols á la Montserrat sinó á la seua mare, y las probas de carinyo donadas sens interrupció en lo transcurs de tant temps y, més que tot, per semblarli al bon sacerdot cosa verament excepcional que aquell Felipet á qui ell també tenia bona part d' afecte, pogués fer semblant desllealtat á una noya de las condicions de la seua nevoda, després d' un bon rato de reflexió, digué á las excitadas senyoras que's perdian en conjecturas:

— Miréu; jo 'l camí recte es lo que trobo sempre més curt; y aquí lo més dret es enviar á n' en Biel á Barcelona á preguntar á casa en Bach si hi ha hagut alguna novetat en la fami-