Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/156

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

narte la teua paraula: tu tens qualitats de sobras pera trobar partits dignes de tu, pots casarte y ser felis: jo no 'm casaré may. Sé que una altra Montserrat no la tinch de trobar en lo transcurs de la meua vida.

La noya Gil no havia pogut plorar en los vuyt dias transcorreguts en aquestos nous y penosos aconteixements; la seua especial manera de ser; la brusquetat de la sorpresa y més que tot, aqueix aconhortador raig de esperansa que rellueix sempre entremitj de las més negras vicisituts de la vida, l' havia sostinguda fins allavoras; més al veurer confirmats per má d' aquell mateix home á qui tant estimava, los negres recels que tan dolorosament la oprimian, sens acabar de llegir la carta, se deixá caurer en los brassos de la seua mare y ab tota la forsa de sa primera pena, plorá amargament sa fé trahida, lo dol de sas il·lusions perdudas...