Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/155

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tats... Ara hi han moltas cosas de las que conech que no 'n sabria prescindir... Ademés, lo meu pare m' ha ensenyat á véure la vida ab sos verdaders colors. Los diners son més necessaris de lo que tu y jo haviam pensat may, y tinch que confessarho, per més que aixó m' humilli al teu devant, tampoch me conech apte pera guanyarlos. Jo no 'm creya que 'l papá portés la qüestió á aquest terreno y més éssent que la mamá y las noyas han estat de la meua part y han fet lo que han pogut en aquesta qüestió. Ellas te coneixen á fons y t' estiman; pero ja saps lo autoritari que es lo meu pare y al veure per la primera volta en son matrimoni, que la mamá y las noyas s' atrevian á sostenir una idea contraria á las seuas, hi ha hagut una escena que no vull donar lloch á que 's repeteixi...

Pots creure que sento més vivament de lo que tu pots pensar lo disgust que 't dono; pero preferesch serte franch que ferte passar temps sense probabilitats de poguer cumplirte la meua paraula... De primer moment no 'm vaig veure ab ánimo per escríuretho, pero reconech que 'l meu silenci fora més imperdonable que la meua franquesa, y com tinch la evidencia de la mala passada que involuntariament te faig, prefereixo dir la veritat... me sembla que aixís tinch més dret al teu perdó y apesar de que t' estimo com sempre y me revolto al pensar que 't pots casarte ab un' altra, tinch lo convenciment de que 'l meu deber es retor-