gués portar a ells un somriure, y fentli un bes contestava:
— ¿Creus que 'm pot fer estar gayre contenta, véuret á tu sense pare y á mí sense marit?
La Montserrat acatava la solució ab un lleuger arronsament d' espatllas. Las penas eran un mon desconegut per ella, un mon al qui entrá de sobte, unint á son desengany la desagradable sensació de la sorpresa; fentli la forsa de la seguretat ab que caminava més violenta la cayguda.
Allavors comensá entre aquells dos sers una nova fas en l' entranyable amor que mútuament se professavan. La filla s' identificá ab la mare, com lo esqueix ab lo tronch del arbre en que s' empelta; la mateixa manera de veure y apreciar las diferentas cosas de la vida, uni 'ls seus pensaments, com per l' amor ho estavan los seus cors, afegint á son carinyo de filla y mare l' avinensa y esplay de la amistat més íntima. Pareixia que la pena havia fet desapareixer la diferencia de edats.
La senyora Gil, que a forsa de religió havia lograt conformarse ab la seua sort, tingué una terrible reacció ab la pena de la seua filla, sentintse revivar en lo fons de sos amortiguats dolors, un amarch condol per la pérdua dels seus interessos. En mellor posició, li semblava que hauria lograt més facilment consolar á la Montserrat portantla á viatjar ó á viure en una ciutat gran, ahont hauria pogut oferirli altres
