distraccions ó quan menos l' efecte de la novetat, mes en la seua situació actual, no podia pensar més que en donarli alguns dels remeys que en altre temps li havian sigut aplicats á ella per lo talent de mossen Jaume. Y á aquest fí, li traspassá un bon número dels cárrechs de tota mena dels que 'l seu germá l' havia agoviada al entrar á la rectoria de Larrua: li llegí molts capituls de llibres que ella sabia casi de memoria y que la seua filla fins allavoras no havia pogut llegir mitj quart seguit; y puig que tenia tan viva afició per la música y s' havia prou condolgut de sortir del colegi sens haber estat més forta en los seus estudis, la pobre mare posá en ressort tots los medis que tingué á má y no estalviant diners, ni recomanacions alcansá d' un dels primers mestres de Barcelona que pujés á Larrua duas voltas per setmana. La Montserrat s' ocupá, llegí, resá; lo seu oncle va comprar un armonium per l' esglesia y l' instá pera que formés y dirigís un chor de noyas en lo mes de Maig, y la pobre criatura, per la ineludible lley de la forsa, passá un dia y un altre y un altre, y s' acostumá, sino sense pena, al menys sens l' intern desespero del primer temps, á la amargor de la seua decepció.
Mes aquest paréntessis, havia de durar poch. Donya Teresa que havia soportat heróycament un bon pés de disgustos propis, no pogué ab los de la seua filla que la feriren ab triple intensitat que ho havian fet los seus, y
