quan ab més afany desitjava ja salut y la existencia, la malaltia de cor que de molts anys l' anava minant se despertá ab tota sa destructora forsa.
Allavoras comensá dins de las rónegas parets d' aquella antiga rectoría una lluyta verament desesperada ab la mort. Enfront de la desgracia que l' amenassava, lo sentiment de la Montserrat per la decepció de sos amors s' enxiquí d' una manera extraordinaria. ¿Qué era la pérdua d' en Felip, que tan malament li havia correspost, en comparació de la d' aquella mare que sols vivia per ella, que s' adelantava á sos desitjos, que plorava ab los seus plors, que l' aconsolava ab la efusió d' una tendresa, quals dolls de felicitat li semblava que no havia conegut ni assaborit fins allavoras?...
— Senyor Quim ¡per mor de Deu!— feya la Montserrat quan anava a acompanyar fins á la porta al metje de Larrua, que visitava á donya Teresa— pensi que la mamá ho es tot pera mi... que fora una desgracia ¡horrorosa! ¡horrorosa! — repetia la pobre noya, qui haventse proposat fer un elocuent discurs pera més interessar al metje, sols li acudian paraulas aisladas que la emoció feya casi ininteligibles.
— Fem tot lo que 's pot: — deya 'l senyor Quim bon tros conmogut. — Cregui que hi tinch tant interés, com si fos una persona de la meua familia...
Mes los remeys entravan dins d' aquell cos
