ressavan per res, s' havia rigut de sas formas pomposas y afirmativas, los enviá á comprar llensantse á novas esperansas. Alguns d' ells, de primer moment semblá que l' aliviavan, pero la recayguda fou pitjor y la familia no tingué més camí que abandonarse altra vegada als rutinaris medicaments del metje de Larrua: mes allavoras algunas bonas donas, que ab tot son bon afecte anaren á visitar á la malalta, contaren á la Montserrat unas curacions tan verament portentosas portadas á cap per un pastor de Sant Cebriá, que coneixia unas herbas que ell mateix anava á cullir avans de la surtida del sol, al pich de las montanyas, que la pobre noya tornant á obrir lo cor á la esperansa, se decidí á probarlas.
Mossen Jaume s' hi oposá decididament las primeras voltas que n' hi parlaren, pero la Montserrat insistí tant, plorá ab tant desconsol pareixentli que li privavan de la darrera carta que 'ls quedava, que 'l bon rector temorós de posar un pes á sa conciencia y privar d' aquell conhort á la seua nevoda, se resigná á rebre una nova decepció que no 's feu esperar gayre. No hi havia dubte. Deu la volia per Ell, quan no li tornava la salut ab aquellas herbas, que havian fet més curas que anys de vida tenia dessobre de son cos lo vell sexantí que las administrava... Mes tot era inútil. La enfermetat seguia son curs ab inexorable perfidia: los atachs d' ofech se feren més freqüents, las forsas s' anaren debilitant y las extremitats s'inflaren;
