via estat per la seua germana, passá á esser per la seua nevoda l'avi amant, carinyós y complascent de la neta única, á la qui estima per ella, per la necessitat de son cor, y per la idea constant de que ha de suplir en aquell sér volgut, lo lloch tan impossible d'omplir de la mare morta...
Mossen Jaume passat lo natural sentiment del primer temps, pera consolar a la Montserrat, tragué delicadesas d' afecte que ell mateix no hauria cregut may que existissin en son cor. Desde 'l primer moment, no volgué que la noya tornés á dormir en lo quarto ahont havia mort la seua mare; s' empenyá en que n' ocupés un de la part de darrera, que 'l feu enrajolar y pintar, donantli la sorpresa de ferli dur de Barcelona un senzill, pero elegant mobiliari de Viena, compost de llit, cadiras, lavavo, secretaire y armari de mirall.
Ell passaria á dormir á la cambra en que havia mort la seua germana, pensant molt atinadament que la feyna y tragí que aixó portaría, fora un gran recurs si no pera distréurela, pera ocupar á la desconsolada orfa.
La Montserrat comprengué la idea del seu oncle y s' esforsá en ferli veure lo molt que li agrahía aquella delicadesa, que en altre temps hauría tan complascut sos gustos aristocrátichs, pero que allavoras per més que ella se guardava prou de dirho, pareixía que més l'apeserava.
Lo bon sacerdot feu tot quan estigué en la
