Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mes d' Agost se li omplian com los nous, donantli proporcionalment més ganancias pe 'l major número de gent que hi encabía. Be es veritat, que tots se li queixavan; pero com los prometia cambiarlos de dormitori, tan bon punt se 'n desocupés un de bó, y per altra part, com tothom disfrutava per igual del esmerat servey del establiment, solia succehir casi sempre, que esperant mellor habitació, las familias que sols hi estavan quinze ó vint dias, se'n anavan, sens haver alcansat lo cambi, pero persuadidas de que avisant ab temps, lo vinent any las obtindrian mellors.

En aquest cas s' hi trobava la Clarita, que apesar del disgust que aixó li donava y de las queixas del seu marit, no tingué més remey que conformarse ab duas petitas habitacions del segon pis amobladas ab llit de ferro, calaixera de caoba y mitja dotzena de cadiras de igual classe.

La Clarita havia apurat tots sos recursos pera ferse pujar un lavabo al seu quarto, pero apesar de las promesas del amo de la fonda y de las protestas del cambré, en la tarde en que aném á entrar á son aposento sols comptava pera sa toilette ab una taula de fusta ab un mirall, y uns modestíssims peus de terro ab sa corresponenta gibrella de pisa blanca.

Acabaven de tocar dos quarts de quatre en lo rellotje de la parroquia, quan la Clarita, descalsada de sas polacas de badana rossa, cuberts unicament sos peus y camas ab unas finas