Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/182

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de blanquíssimas dents. Finida á gust seu la tasca de la boca, passá per la cara, pit y espatllas, una esponja ab sabó Pompadour, qu' esbandí immediatament ab una flonja toballola russa empapada ab aygua, sentanse tot seguit devant de la taula pera comensar la tasca del rostre. Allavoras tragué de la capsa-necesser un mirall dels que desplegats ne forman tres y succesivament aná col·locant devant d' ella una ampolleta de Lait d' Aspassie, una altra d' aygua Circassiene ab un pinzellet pera aplicarla, un pot de crestall de Crème Imperatrice, un altre de polvos de Veloutine y un petit canó ab pomada de Baume á la Rose. Una volta los cosmétichs posats en filera, la Clarita passá per la cara y coll una fina esponjeta sucada ab la Lait d' Aspassie que ab gran cuydado aná aixugant ab una toballola de batista, pera esténdrehi dessobre la Créme Imperatrice, qual brillantor apagá ab la bronja empapada ab Veloutine. Després ab un respallet, se tragué los polvos de las ceyas y pestanyas, que ab un pinsell resseguí ab l' aygua Circassiene y passat pels llabis lo canonet del Baume á la Rose passá á pentinar sa negra cabellera, que no era ni molt abundant, ni molt escassa, pero que una volta ondejada ab los ferros, feu l' efecte d' una fornida mata de cabell, que ab innegable habilitat, la Clarita repartí y col·locá dessobre de son cap, y una volta desfet sobre 'l front l' últim rinxet, s' atansá més al mirall, en lo que s' hi doná una mirada de íntima complacencia.