querra, probanthi damunt de la vaga duas ó tres flors de una Vara de Jessé que hi havia en una copa de crestall col·locada dessobre de la vella calaixera. Tornadas á posar las flors en aygua, obrí un calaix del que 'n tragué un patit mocador de batista fistonejat de punsó; un senzill bano xino; uns guants de fil d' Escossia de color de cendra clar, un brassalet d' or mate en forma de mitja canya; un xal de pelfons negres y un elegant refajo de moaré color de terra ab farbalans brodats ab sedas de color; y una volta posats aquestos accessoris al costat del trajo y segura de que ni 'l més petit detall desentonava, comensá á preocuparse del arreglo de la seua persona.
Fent una petita contracció se tragué de la boca una dentadura postissa, irreprotxable, hermosa, igual, extraordinariament blanca. Sens dupte que 'l dentista l' havia servida bé; ni la més petita taca, ni la més insignificant imperfecció se deixava veure en aquella renglera de dents primorosament treballadas. La Clarita se la posá damunt de la má esquerra y la rentá municiosament ab un respallet impregnat ab pasta d' Atkinson esbandintla en una tasseta de porcelana. Acabada la operació, se rentá la boca ab un glop d' aygua, barrejada ab licor de menta y ab la mateixa lleugeresa que se l' havia treta, torná á posar en sas genivas aquella preciosa dentadura, admiració de tots quants entre mitj de sos llabis roigs, li veyan apareixer aquellas duas rengleras
