panyía ¿m' entens? Y si á tu no 't apar bé, no hi ha més que dirho y demá mateix l' envio á Barcelona. ¿Ja n' estich massa cansada de las teuas respostas y creu que de casas que 't donguin set duros y't vesteixin, me sembla que no 'n trobarás gayres! — saltá la Clarita un bon xich encesa de galtas.
— ¡Ay! senyoreta ¿com s' enfila vosté? ¡Ves qui li ha parlat d' anarsen! Es veritat que 'm dona bona mesada... pero tampoch de minyonas que la serveixin com jo, no 'n trobaria moltas... ¡Jo si, que mentres me passejo, no faig res més!... Jo sols ho deya per repassarli los vestits; per...
— Bueno, Bueno. Ves á baix y fes lo que t'he dit... Si no tinguesses llenga, se't podria donar doble la mesada — afegí la Clarita tancant ab clau, la porta del quarto.
Una volta sola la jove senyora, entrá en l' arcoba ahont hi havia lo llit de ferro de la nena, lo catre de la cambrera y un llarch penja-robas plé de vestits de tota mena, dels que després d' un detingut examen, ne triá un de tela de Vichy de un tó rosa clar, ab amples brodats de color créme. Resseguit del devant, del darrera y dels costats, la Clarita l' estengué dessobre 'l llit de la seua filla, pera col·locarhi de diferentas maneras los brodats que adornavan lo devant del túnich: una volta los posá rectes en forma de fixú, un' altra á la manera de berta y al fi després de algunas altras probaturas, los deixá graciosament nuats á la part es-
