ta gust, ni trassa, y avans no 'm compro un vestit ho regiro tot, lluheixo jo més ab una friolera que altras que disposan de molts cents duros; y á fé que jo si m' hi enfondo tant en lo vestir, es per tú... Per ferte goig... perque la gent digan: ¡Mira quina dona més elegant que té en Casals! Ja sé que aixó també porta las seuas envejas y que potser hi ha algú que 'm retalla... pero jo també sé que al meu maridet no li agradaria que jo fos d' aquestes donas que al cap de quatre anys de casadas ja no 's preocupan d' agradar al seu espós, y jo sí; perque vull que m' estimi sempre, ¡molt, molt!— feu afalagadorament la Clarita abrassant al seu espós, qui la besá carinyosament en la galta impregnada d' olorosos cosmétichs.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Una hora més tart la Clarita ab la seua filla y la Carmeta pujavan pe 'l camí dels arsos á la ermita del Remey. Tan bell punt estigueren á la plasseta d' ahont partian lo caminal dels garrofers que anava a la masia de ca 'n Busqueta y lo caminet que portava á la capella, la Clarita digué á la nena:
— Me sembla que estás cansada, Victorina, ¿vols anar ab la Carmeta á jugar ab los nens d' aquella casa de pagés, que l' altra tarde me digueres que t' hi havias divertit tant?
— No, no, mamá, jo vull anar ab tu: vull anar ahont tu vagis! — repetí la nena, interposantse al pas de la seua mare y agafantse ab sas
