Al sentir dels llabis de la neboda de Mossen Jaume, las darreras paraulas que acabava de proferir, l' hereu Bach que fondament la coneixia, endeviná tot seguit lo que havia passat, y sentint que la rojor de la vergonya envermellia sas galtas, afluixá instantáneament las mans ab que la subjectava y sens trobar una sola paraula de disculpa, baixá los ulls en terra y feu dos passos enrera, entant que la Montserrat, espantada de que la gelosia y la indignació haguessen pogut fer passar per sa cristiana, y fervorosa pensa los conceptes que acabava de pronunciar, se dirigí resoltament envers al camí de la masia, per ahont semblantli la corda de salvació que 's tira al náufrech entre las onas de la tempestat, hi vegé pujar penosament á la Munda...
En Felip restá per uns moments abatut, anorreat. En lo fons d aquell ser d' argila, com un brillant entre 'l llot hi estava soterrada la imatge de la Montserrat, á punt de que 'l més petit frech la fes apareixer il·luminant ab sos reflexos lo fanch que la empresonava; mes la casualitat acabava d' aixecar entre 'ls dos una infranquejable resclosa... en Felip coneixia sobtadament á la enamorada de sa infantesa pera abrigar la més petita esperansa de reconciliació...
Per llarga estona fixá sos ulls emboyrats per una llágrima envers la baixada per ahont la Montserrat desaparegué envolta entre las primeras ombras de la nit. Sa vista la segui perfidiosament fins que son trajo negre restá con-
