Aquesta pàgina ha estat revisada.
fós entre las foscas siluetas dels arbres y entre 'ls arsos y pedras del camí, esvahintse en mitj de la immensa taca negre que las tenebras estenian dessobre la llarga restallera de las casas de Larrua. Allavors, com si la Montserrat s' hagués endut ab ella l' imán que per alguns moments havia avivat las adormidas fibras d' aquell cor, un sarcástich somriure contragué sos llabis febrosenchs, y aixecant lo cap exclamá nerviosament:
— Tots s' empenyan en que rodi... ¡donchs rodaré!
