quan á algun dels pochs joves que encara s' hi esqueya ó algun cap de familia, deixant lo billar, los escachs, lo tresillo ó la tassa de café barrejada de política, li plahia alguna vetlla engruixir lo rotllo de las senyoras. L'exemple es lo discurs més persuassiu y quan aixó succehia, fácilment s'hi atansavan los demés, logrant animar un tros d' aquell saló, que pareixia s' havia engrandit, al véurehi sols una trentena de noyas y senyoras, assegudas al voltant del piano y una dotzena d' homes escampats en las tres ó cuatre taulas de joch ó de pendre café, que 'l vent y humitat de las vetlladas de las darrerias de Setembre havia fet entrar desde las galerias á un dels ánguls del saló. Allí lo vespre en que hi torném á portar als nostres llegidors, s' hi trobavan reunits, al voltant d' una de las taulas de marbre, ab peus de ferro, lo propietari senyor Llansás, l'advocat don Joan Puigvernat, l' antich corredor de lletras, senyor Campins, lo negociant de farinas senyor Gori y 'l engenyer del Estat don Esteve Torressants, los quals tot prenent sa tassa de café, comentavan los darrers partes de las edicions del matí de El Diluvio y de La Crónica de Cataluña, relativament á la presentació de insurrectes á la Isla de Cuba y de las satisfaccions que 'l gobern exigia ab motiu dels successos de Santo Domingo; y de la conducta que 's creya seguiria respecte á en Cánovas, lo allavors jove ex-ministre senyor Romero Robledo.
— Be, be; ¿ahont los han llegit vostés aques-
