tos partes? — preguntava lo senyor Llansás, qui feya pochs moments acabava de arribar al rotllo — jo vull véurels confirmats per lo Brusi: perque jo no 'n faig gayre cas de lo que diuhen tots los altres diaris...
— Pero home, si 'ls partes en tots los periódichs son iguals. Que uns se digan de La Prensa Asociada, que 'ls altres se donguin lo tó de telegramas particulars, en lo fons tots diuhen lo mateix — feu lo senyor Campins.
— Be, be; vosté vagi creyentho aixis; pero jo li asseguro que hi ha moltas noticias que 'l Brusi las té de més bona tinta. Jo, lo que no llegeixo en lo Diari de Barcelona com sí no ho hagués vist en cap periódich, encara que ho hagi llegit en tots los demés.
— Ja li dich jo — interposá somrihent lo senyor Gori — que si per un atzar lo Brusi deixés de sortir un dia qualsevulla, mitj Barcelona se quedaria sens esma. Tots haurian d' esperar á que tornés á reapareixer, pera sapiguer que es lo que haurian de pensar, ja qu' en Manyé s' encarrega de discorre per la major part dels seus abonats.
— Donchs; ni que se 'n rigui, que mitj Barcelona se quedaria sens esma! Perque en havent llegit lo Brusi, jo ja no m' hi amohino en fer conjecturas: lo mateix si 's tracta d' Espanya, que del extranger, perque no hi ha un criteri més clar, ni més just, ni més...
— Vaja donchs, Llansás, — imerrumpí 'l senyor Puigvernat — vosté ja pot donar per segur
