Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/215

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pica d' en Manyé: vosté d' un discurs d' en Sagasta y vosté d' un refilet d' en Castelar— feu lo senyor Puigvernal senyalant alternativament al senyors Llansás, Campins y Gori — se quedan tant satisfets com si verament haguessin fet alguna cosa de profit. Aquest indiferentisme, ha de portarnos á mals irremediables, particularment pe 'ls catalans, que com no hem de viure de la política, nos interessa pensar y obrar de molt distinta manera que la gent de Madrid...

— ¡Clach! ¡Clach! ¡Clach!— prorromperen á l' hora los quatre polítichs de la taula, entant que don Esteve Torressants deya en tó mofeta. — Ja 's veu prou que apesar dels seus cabells blanchs s' ha deixat imbuhir de las ideas catalanistes del seu fill, amich Puigvernat. Una moda com un' altra... Quatre poetas, quatre caps calents que somnian al só de l' arpa, del fluviol y de la tenora, portarnos als temps dels concellers, dels gremis, dels...

— Mirin, senyors — interrompé sériament lo senyor Puigvernat— jo no sé ahont poden portarnos las ideas que sustenta 'l meu fill; pero lo qué si 'ls hi diré es que quan en mitj de l' atmósfera ó indiferent ó pestilenta, en que hi veig vegetar á una grandíssima part de la joventut barcelonina, sento al meu noy y als seus amichs parlar plens d' entussiasme, de las reivindicacions de Catalunya, y no solsament parlar, que aixó no costa gayre, si no gastarse 'ls seus estalvis y cremarse 'ls ulls y emplear las horas del seu esbarjo, fundant periódichs y re-