vistas, y escorcollant arxius y encontradas de la nostra terra, me sembla que torno á ser jove, que encara ha quedat viu quelcóm d' aquells folls entussiasmes que feren heroismes en los penyals del Bruch y en los espadats de Sant Llorens dels Piteus. Qué volen que 'ls hi digui? Vostés m' han acusat d' escéptich, y jo crech una desgracia l' esperit analítich y matemátich del nostre sigle: jo vell, prefereixo somniar ab los poetas, que endinzarme en lo que 'n diuhen ciencia dels racionalistas. Jo rendeixo cult als ideals de bona mena per exagerats que sían, perque en lo cor humá, la extremositat det sentiment es lo que ha fet als héroes, desde 'ls mártirs en la religió als mártirs de la pátria. Jo tinch la seguretat de que será més profitosa á Catalunya, tota aquesta jovenalla dels Jochs Florals que té per divisa Patria Fides Amor, que tota aquesta altra fornada de joves-vells que á vint anys fan gala de no creure en Deu y d' estar desenganyats de la patria, dels amichs y de las donas! Creguin que se 'n pot esperar molt poch d' aquesta joventut á la moda francesa... Bon exemple es lo que li ha passat al pobre don Joaquim ab lo tarambana d' en Felip.
— Lo fill d' en Bach? — feu ab estranyesa lo senyor Gori.
— Te rahó que vostés han arrivat avuy de pendre 'ls banys de las Escaldas francesas... Preguntiu, preguntiu al senyor Torressants que com á vehí n' está enterat, fil per randa, de tot aquest negoci...
