que de primer moment diu que fins cregueren que agonitzava .. Figuris que aixó va ésser á las derrerias d' Agost y ha estat malalt, fins fá pochs dias que 'l seu pare se l' ha emportat á no sé quinas ayguas ó banys de Fransa. Y á fé que segons los metjes apar que 'n tindrá per temps d' aquí a que torni á ésser lo que era... ¡Vaja que aixó del ofici de Tenorio també 's veu que te 'ls seus quebrantos...
Mentres los companys del senyor Gori afegian nous aditaments á la relació del senyor Campins, duas taulas més avall los tres únichs joves que aquella nit havian concorregut al Balneari, sens atendre á las miradas que desde 'l rotllo del piano los hi dirigían las mamás y senyoretas obligadas de tant en tant á obrir lo vano pera amagar algun que altre inoportú badall, sostenian animada conversació tot apurant las curulladas copas d' alemanya cervesa.
— Si tardan gayre á venir me 'n vaig á buscarlos... No 'm sé esplicar ¡qué hi poden fer en aqueixa casa desde las vuyt fins á dos quarts de deu! — deya ab tó d' enuig un dels tres joves de la taula, baix, rebassut, moreno, ab ulls negres y espressius que no paravan de recorre de l' una á l' altre las tres portas del saló.
— Calma! home, calma! No'ns mullem pas. Potser los han convidat á sopar — feu ab ayre de mofa 'l que estava al seu costat.
— ¡Vaja' no bromejes de cosas tan sérias! Ja saps en lo concepte que jo tinch á las donas... Encara que 's fonguessin totas d' un
