Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/227

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

á sos respectius marits, ocupats en aquells moments en finir una molt compromesa partida de billar, abandonaren entre una paraula irónica y una rialleta franca, lo gran saló del Balneari, que tancats los alterosos finestrals que donaran á la mar, buyt de l' animada concurrencia que hi formiguejava en las xardorosas nits d' istiu, semblava que sentia caure damunt de sas jáceras de ferro, la fredor del ivern que pausadament li anava arrebassant un per un, los riallers encants de son passatjer regnat.