—Sí, sí; també estich ab vosté, — respongué la senyora Llansás— pero per altra part la nevoda de Mossen Jaume es una noya molt especial: los qui la coneixen un xich á fondo diuhen que te molt de Nort-americana y altres asseguran que si no es monja, es per no deixar al seu oncle... En fí, cadascú hi diu la seua: pero jo crech que á no mediar cosas molt grossas, lo senyor Rector no l' hauria deixat escapar; y ben pregadeta la noya l' hauria prés. ¡Ja n' he vist massa jo d' aquestas noyas que 's volen fer monjas ó no 's volen casar mentres no 'ls hi surt cap partit acceptable!
— ¡Te rahó!
— ¡Ja ho pot ben dir! — Exclamaren la senyora Campins y donya Ramona, disposantse á alsar lo rotllo; en tant que la senyora Llansás deya tot posantse sobre las espatllas son abriguet de franela color de tórtora:
— No 'ls hi sembla, que avans d' anar á retiro s'hauria de passar per casa en Bach, á veure com segueix l' Adela? A la veritat estaria tota la nit ab ánsia.., y després me sembla que aixó s' ha de fer... á ciutat, se pot prescindir de moltas cosas, que al camp son ineludibles...
Tota la reunió estigué unánime ab lo bon pensament de la senyora Llansás y tan plenas d' interés per la salut de l' Adela, com per los aconteixements que á son modo de veure, havian ocasionat l' accident nerviós que 'l metje acabava d' innovarlos, l' aplech de las senyoras després d' una breu esplicació de lo que ocorria
