Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/225

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

feya estona que las esperava, creguda que vindrian á ensenyarnos lo nuvi, que aquestos dias l' han tingut á Barcelona...

— ¡Ja! ¡Ja! ¡ja! — feu ab forsada rialla la Encarnacion Llansás desde 'l rotllo de las noyas.

— Ensenyarnos lo nuvi, ¡com si no 'l coneguessim! — afegí la Felissia Calcell.

— Be, donas, ¡i ensenyarlo com a promés! ¡Pobre Cuberta! ¡Com á ell, be fa prou temps que 'l coneixem!.. Tal volta un xiquet massa... perque aixís, desbrossat de las primeras formas de societat, com á inteligencia es ben poca cosa... ¡Válganli 'ls diners! ¡Y de formalitat no sé que 'ls hi diga! perqué per Larrua, ha corregut ab molta insistencia la veu de que havia demanat á la nevoda del senyor Rector... Fns hi ha algú que diu que 'l prometatje ab la noya Bach ha sigut un punt... En fí, jo 'ls hi dich com si 'm confessés, al principi me va fer certa il·lusió... totas las mares desitjém acomodar lo més ventatjosament á las noyas... pero conegut més á fondo... m' apar que m' hi hauria molt pensat en donarli la meua filla; perque á gent de tan lluny, sempre se 'ls coneix á mitjas. Y després, á mí m' hauria fet molt pensar aixó de la Montserrat... perqué si es cert que va demanarla ¿no 'ls hi sembla que ha de haver sigut precís que a la rectoria se sapiguessin molts mals antecedents d' aquesta persona, per haver refusat un partit d' aquesta mena una noya d' una posició tan modesta com la Montserrat?