no oferia gayre més facilitat: los tramvias, los ómnibus y cotxes particulars, tenian treballs pera fer sentir sos xiulets ó sos colps de xurriacas en mitj del soroll produhit pe 'l frech de las rodas sobre 'l ferro dels rails ó las llosas del empedrat, dels crits dels venedors y las ramors de las conversas que formavan un ¡hu! ¡hu! indescriptible y difícil de compendre per qui no hagi vist en tal diada las nostras Ramblas, y particularment la dels Estudis, de vuyt á deu del vespre.
La jove senyora qui acabava de sortir de la esglesia, doná una mirada sobre aquella immensa massa negra que onejava desde Betlém á la gran plassa de Catalunya, clapada en son centre per la faixa de claror blanca dels fanals de llum eléctrica, col·locats davant dels magatzems del Siglo, y vorejant com li fou possible, la passera que vá desde 'l carrer del Carme al de la Portaferrisa, pujá á l' acera de casa en Lopez prenent la direcció envers la dita plassa. Apesar de observarse ab bastanta escrupulositat la costum de pujar per l' acera dreta y baixar per la esquerra, la gentada aquella nit era tan grossa, que 's notava bastant més que 'ls altres dias los molts que trencavan la consigna, lo qual unit als qui lo pas dels cotxes obligava á pujar sovint á l' acera y á dos ó tres grupos de ceguets que ab son desafinat violí imploravan una almoyna, cantant enragulladameut las anomenadas cansonetas de Nadal, feya que 'l pas per l' acera se fes casi tan difícil com pe 'l
