unas quantes passas y depositá á la bossa una moneda de deu céntims. Al tornar á empendre 'l camí, li feu girar lo cap lo sumicor d' una criatura de quatre ó cinch anys, á la que darrera d' ella, un home y una dona del poble, portavan de la má.
— ¡Jo vuy un gay', ¡hi!.. ¡hi!.. Jo vull tudons... ns!.. ns!.: — cridava la criatura accentuant cada vegada més son ploricó
— ¡Vaja, Quima! — feu l' home ab cert malhumor, — no sé perque no li has comprat lo pollastre al noy! Aixís com aixís, no n' hem de tenir may cap de diner nosaltres!.. Al menos per una vegada al any, treuriam lo ventre de pena!
— ¡Si, si; podém comprar pollastres ab catorse pessetas que m' has portat! ¡Ja 'n dech més á la fleca de pá atrassat! — respongué la dona.
— Be, be; ¡que diantre! de Nadal no n'hi ha més que un al any... Tenim salut... y jo treballo... demá es dia de goig... dia de familia. ¡Vaja! ¡Vaja, menut! ¡si no es pollastre será conilll — esclamá l' home prenent lo petit al bras y atravessant envers al centre de la Rambla.
La nevoda de Mossen Jaume los seguí per un moment ab los ulls, per entre 'l nus de cotxes, ómnibus y tramvias que 's forma devant del Continental y enfilá resoltament envers al carrer de Fontanella, en lo que á mida que anava avansant pareixia que hi respirava ab major llibertat: la gent anava aclarintse com més s'
