goig que omplia sos cors, nuats feya pochs dias pe 'l sant llas del matrimoni.
La nevoda de Mossen Jaume los mirá desapareixer per entre 'ls simétrichs trams de la escala y trucá nerviosament á la porta del pis quart: més com aquesta no s' obrís desseguida, estirá per duas voltas consecutivas lo botó de porcelana del timbre.
Una dona de uns trenta cinch á quaranta anys, que per son aspecte se deixava veure son estat de minyona de servey, passant la má esquerra per sos ulls endormiscats, obrí la porta, dihent:
— ¿Qué feya estona que trucava? ¡Ay Jesús! Jo no l' havia pas sentida... Es clar, que estant tota sola m' havia vingut un xich de son... pero...
— Pujava cansada —digué la Montserrat, com donant disculpa á la vivesa de geni que acabava de desplegar, y entrant en lo recibidor y donant ab sas propias mans, duas voltas de clau als dos panys de la porta, se dirigí envers á la dreta del pis, tot dihent á la minyona:
— Pósim lo sopar á taula.
La noya Gil, atravessá un corredor ab duas finestras, de quals porticons ja tancats, repassá las llevas y entrá en una petita sala, senzillament amoblada ab un sofá y cadiras entapissats de buret de seda, y lo piano que donya Teresa, li havia comprat al sortir del col·legi. Una volta allí, apartá l' estor posat devant del balcó y després de tancar los finestrons, passá á la
