Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

en mitg de un embarrassós silenci: semblava que tots tenian por d' entaular conversa, temerosos tal volta de que qualsevulla paraula fes remoure un assumpto que 's veya visiblement que tota la familia tenia interés en ofegar. Mes la nuvolada aná aclarinise: lo sol de la jovenesa, trayent sa mirada riallera per los hermosos ulls d' aquellas duas noyas, plenas de totas las il-lusions y felicitats de la vida, espargint per son entorn aqueix impalpable no sé qué de infantivola alegría, parescut á cants d' aucells y á flayre de gessamins que 's desprén de la joventut ditxosa, fongué las boyras que havian enfosquit per llarga estona la faç de pare y fill, y quan duas horas després, dins de un enxarolat faeton, s' hi acomodavan D.ª Francisqueta ab l' antuca, lo bano y un petit sach de má; don Joaquim ab una pesanta maleta ahont s' hi habian tancat los cuberts de plata y las joyas de las senyoras; en Felip ab un bonïch gos de casta inglesa, que no parava de remenar la cúa; las noyas ab dos grossos rams de flors, que 'l porter y jardiner á l' hora de la casa, las hi havia donat al baixar la escala; y en lo cupé las minyonas, ab lo cistell de las provisions, las capsas dels sombreros y un gros farcell de roba, que no s' habia pogut enquibir en los tres mundos, dos bauls y una cistella, que omplia lo dalt del faeton, tan sols en la cara y posat del hereu Bach se comprenia que 'l curt altercat hagut entre pare y fill tenia las arrels més fondas de lo que á primera vista semblava.