Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/256

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

xan; ni si 'l gasto es petit, ni si es gros, ni si 'ls vestits costan cars ó baratos... Res, res d' aixó... ell se queda ab los maldecaps... ¡Jo no faig un sol compte; jo no passo 'l més petit amohino; jo no tinch lo més insignificant enfado!... ¡En fi, que no 'm cambiaria ni per la reyna d' Espanya! ¡A bon segur, que la pobra senyora, no viu tan descansada com jo!... ¡Y jo, 'l canonge Valls, ab un xich d' esperiencia del mon y de sas frivolitats, me vaig quedar sense paraula que respondre... parát com un ansa, en mitj del carrer; pensant que lo mateix que á aquesta la feya tan felissa, era exactament lo que estava á punt de fer divorciar á l' altre!

Y ara, noya, aplicat, no 'l qüento, sino la historia que 't conto, y convéncet de lo molt que influeix en nosaltres mateixos la diversa manera de apreciar la nostra respectiva situació.