Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/260

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


— M' apar que no perdérem res en confiar y repartir — respongué somrihent lo sacerdot; en tant que la senyora, girantse envers la Vis-Presidenta, li preguntá:

— Vosté senyora Arenya ¿ha visitat? — De duas visitas tinch de donar compte: —respongué la interpelada — de la primera dech dir á la Conferencia, donchs sé que será una satisfacció per totas las senyores, que la meua pobre que la acullirem fa deu anys en tan miserable situació avuy gracias á Deu, als aussilis de Sant Vicens y á la seua activitat, ja no necessita dels socors de la Associació. Lo seu fill ha acabat l' aprenentatje de fuster y ella ab la seua petita industria de la venta d' ous, se troba en un relatiu passament. La Conferencia pot estar satisfeta de haber ajudat á aquesta pobre viuda sense salut a donar un ofici al seu fill y á haberse ingeniat ab una honrada manera de viure.

— Y á vosté per lo molt que ha fet per ella — interrumpí la Presidenta.

— No; no, jo no he fet res; Deu y Sant Vicens ho han fet tot — respongué ab senzilla humilitat la senyora Arenya. Y sens donar temps á tornar sobre l' assumpto digué:

Relativament á la segona visita, com veig que la meua companya no ha vingut, donaré compte del seu pobre y per cert que no es tan agradable lo que 'm resta dir d'aquesta familia. La pobre Sajol fa tres setmanas que 'l seu marit está sense feyna y 'l fill bessonet que té raquí-