Vés al contingut

Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/261

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tich, lo vejerem en tan mal estat, que ab la meua companya determinarem ferlo visitar per un metje, especialista en aquesta classe d' enfermetats. Aquest senyor, diu, que si es possible alimentar degudament á aquesta criatura y 's te constancia en ferli pendre la medicina, curará; pero 'l remey, son unas ampollas que costan quinze rals cada una. Si la Conferencia...

— Impossible, senyora Arenya — seltá ab marcat sentiment la Presidenta. — Aquestos medicaments moderns, no s' han fet pe 'ls pobres. Ells sols s' emportarian tots los diners dels bonos. La Conferencia, y encara ab molta pena, tan sols pot donar las medicinas de recepta ordinaria y l' oli de fetxe de bacallá; ab las especialitats no hi pot entrar. Impossible.

— Prou que ho sé; per aixó pensarem ab donya Rafela, de veure si entre las relacions de l' una y de l' altre, se trobava alguna bona ánima que 'ns ajudés en los medicaments, y com si no es possible fer res en aquest sentit, en cambi 's podria assistir una mica ab la alimentació: par exemple la llet...

— Sí; sí; —respongué ab vivesa la Presidenta— se fará tot lo que 's puga. ¡Pobre angelet! ¡Fa molta llástima!— y dirigintse á la senyora que exercía 'l carrech de Tresorera digué:

— Posili set bonos de llet á més dels que se li donan cada setmana. ¿Y vosté?— preguntá seguidament á la mateixa senyora— ¿Ha visitat?

— La familia francesa Giers continua ab la mateixa necessitat. Si alguna senyora— digué