Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/262

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dirigintse envers las seuas companyas d'associació — tingués feyna pera donar á fer á aquesta pobra francesa que trevalla primorosament en tota classe de puntas, aixís per aplicacions, com per lo ram d' estirar transparens y çortinatjes, rentar blondas y brusselas, faria un gran be á aquesta familia que ha de viure sola y únicament del treball d' aquesta infelís dona.

— Ja 'm fará 'l favor després de donarme la direcció. Jo tinch uns vels per rentar y los hi portaré— digué una de las senyoras desde l' altre estrém de la cambra.

— Li agrahiré moltíssim: com aixís mateix que ho fassan avinent d las seuas amigas: si aquesta pobra tenia feyna abundanta, hi hauria molt de guanyat. Y també 'ls estimaria que si sapiguessen una col·locació per un jove de disset ó divuyt anys, de la mateixa familia, que sap la teneduria, lo francés y l' espanyol y 's presenta molt be, ja que son gent que havian estat en molt bona posició, faria una gran caritat. Si alguna de vostés te coneixensa ab casas de comers ó establiments de molta dependencia 'y nos dona una recomanació, se podria probar si 's col·loca aquest noy, y aixó seria ja una gran ajuda per la mare.

— Jo tinch una amiga, que ho es íntima de la familia del Director del Banch de Barcelona y li demanaré— digué una senyora inmediata á la Montserrat.— Ja nos posarém d' acort avans de sortir.