— Y Mr. Giers ¿cóm segueix de la seua malaltia? — preguntá ab interés lo sacerdot.
— Mal, de la mateixa manera. Jo, al veure 'l desconsol d' aquella pobra senyora que 's creya que 'l metje de la Beneficiencia, perque visitava de franch no hi tenia prou interés ó no era bastant inteligent, vaig demanar al nostre, si 'm volia fer la caritat d' anarhi pera donarlos lo seu parer y ho va fer. Aixó, si verdaderament no ha obrat ab la malaltia, puig que á mi m' ha dit que no hi havia remey, per la familia ha sigut un gran consol veure que hi ha anat un metje d' anomenada.
Relativament á la part moral, no n' he tret cap més resultat que 'l lograr que las duas nenas petitas anessin á un col·legi católich. Lo que per altra part me sembla un miracle, perque casi, casi, tinch la seguritat de que Monsieur Giers, es masó...
— Aquí si qu' es precís treballar de ferm —feu lo sacerdot. — Seria una gran obra si 's lograva aquesta conversió... De moment ja es un gran pas, haver tret a las noyas de la escola layca ¡pobras criaturas!
— La Pilar hi treballa de ferm, y crech que Deu l' ajudará — digué la Presidenta. Y seguidament preguntá á la senyora del costat:
— ¿Y vosté Célia?
— Los meus pobres no hi há manera de tréuren profit. Las criaturas van tot lo dia pe 'l carrer y moltas voltas fins hi son de nit; y la més grandeta, sé positivament que molts
