Atansantse á la taula pogué veure d' aprop á la persona que anava a saludar. Era aquesta una senyora d' uns cuaranta anys, de distingidas maneras, d' atractiva fesomía, de cabell castany graciosament ondejat, de mirada dolsa y penetrant á la vegada, de escayenta y baixeta figura, que encara que sensillament vestida ab lo trajo negre, que pareixía ésser lo preferit per la Associació, deixava veure la elegancia de la dama de societat.
Donya Balbina li feu la presentació de la Montserrat y la Presidenta li allargá la má dihentli afectuosament:
— ¿No tindrém lo planer d' haverli fet entrar desitj d' ésser germana nostra?
— ¡Ay! senyora — feu la Montserrat ab la vehemencia de la impresió de lo que acabava de presenciar— los desitjos no 'm mancan, pero vist lo que vostés fan, no 'm reconech ab suficients qualitats pera tenir aquesta honra. Jo coneixía de nom las Conferencias de Sant Vicens de Paul, pero li confesso francament, que no tenia idea de lo que son. Me creya, per haverho sentit explicar, que era una Associació que ajuntava las almoynas que recullía pera comprar comestibles que donava á las familias pobres y... res més. Cregui que no sé tornar en mí de l'admiració que m' ha causat lo que he sentit... Aixó es una cosa tan grandiosa com nova; una Associació de Caritat, ahont apar que 'ls diners son lo de menos... perque verdaderament al pobre que se li col·locan los fills,
