que en sas malaltias se li cercan ausilis, que se li busca feyna ó medis pera guanyarse la vida, se li fa un bé cent vegadas més gran que donantli un, ni tres, ni quatre duros...
— ¡Oh filla, filla, aixó no ho alcansém sempre ni molt menos — interrumpí somrihent la Presidenta. — ¡Tant de bó que ho logréssim tan sols la meytat de las vegadas que ho solicitém!
— Pero vostés ho intentan, ho treballan y 's veu que moltas voltas l' éxit corona los seus esforsos. Cregui que tot aixó m' ha cautivat sobre manera, pero reconech que per pertányer á aquesta Associació es precís á més de poguer disposar de medis pecuniaris, un talent, un tacte...
— ¡Cá! No ho cregui. Per ésser de las Conferencias no 's necessitan més que las tres cosas que recomana Sant Vicens de Paul. Caritat, Caritat y Caritat.
Com vosté pot compendre, entre quaranta duas sócias que avuy compta la nostra Conferencia, n' hi ha de moltas intel·ligencias y posicions, y no n' hi ha una sola que deixi de ferhi lo seu bon servey. Es com un ram de flors en lo que aixís hi dona la seva fragancia la aristocrática gardenia, com la humil maría-lluísa; aixó deixant de banda que la forsa de la caritat es prodigiosa: senyora hi há, que si vosté hi enrahonava, li semblaria que es una intel·ligencia que no arriva á mitjana, y si jo li comptava las cosas que ha lograt per los seus pobres y la sutilitat de la seua diplomacia,
