acaba de sentir— digué la Presidenta; y girantse envers la germana del doctor Valls li preguntá:
— Vosté Balbina ¿ab qui visita?
— Ab la senyora Agulló.
— Perfectament. Fassin las visitas juntas, y si en lo camp práctich li agrada tant la nostra obra, com en la sessió que ha presenciat avuy, tindré molt gust en proposarla la vinents setmana.
Pochs minuts després la Montserrat caminava carrer d' Aragó amunt, entre donya Balbina Valls y la senvora Agulló, que apesar de las escusas de la neófita s' empenyeren en portaria al mitg de totas duas. Al arribar al carrer del Bruch la senyora Agulló, preguntá á la sua companya.— ¿Visitém á la Treno primer, ó á la Roca?
— Casi si á vosté li venia be, preferia anar primer á la meua — digué donya Balbina, — perque dins del manguito porto una camiseta de llana del meu germá pe 'l noy de la Roca y no 'm deixa ficar be las mans; y com lo fret se deixa sentir...
— Com vulgui; com vulgui —repetí la senyora Agulló. Ho deya, per dirigirnos cap á la dreta ó cap á l' esquerra; donchs crech que la seua pobre está molt per munt.
— ¿Vosté no l' ha visitada may?
— No; sols la conech per lo que he sentit parlar d' ella en la Conferencia á vosté y á la senyora Santmartí.
— ¡Y tant que convé que vosté la vegi á aquesta familia!— feu la senyora Valls.
