— ¡Jo!
— Vosté, vosté. Es una pobre que interessa sobre manera y jo estich segura, que una volta l' hagi visitada, vosté fará lo que ha fet per tantas altres.
La senyora Agulló semblá compendre perfectament lo que 's volia d' ella y digué:
— Per lo mateix que ho he fet per tantas, ja no sé com lograrho per cap més. Tinch por d' abusar massa... y més que tot, me consta que lo que aquestos senyors, comensaren per una cantitat ja molt crescuda, ha arribat á triplicarse y quintuplicarse, y que per lo tant costa moltíssim de que acceptin cap pobre nou.
— Ja 'n sé alguna cosa d' aixó; pero en fi vosté veurá á aquesta pobre viuda y estich certa que hi fará lo que pugui y Nostre Senyor se cuydará de lo demés. Miri, ja hi havém arribat — feu donya Balbina, dirigintse á una casa de pobre apariencia de las últimas edificadas en lo carrer del Bruch.
— ¿Saben que mirant l' ensanxe de pas, ningú diria que hi visquessin pobres tant necessitats, ni que entre mitj de tanta llum y de tanta esplendidesa, hi hagin aquestes escalas tan foscas, tan encofornadas y brutas?— saltá la Montserrat fixantse que despres del primer tram d' esgrahons, la escala que pujavan á més d' anarse estrenyent fins á uns vuytanta centímetres, estava plena de pols, papers, encenalls y altres immundicias per l' estil.
— Vaja, ja conech que será bona observa-
