desespero. Perqué aixó que diuhen molts, de que no volen visitar pobres, perque no están en condicions de tréurels de la miseria, es posarse al nivell del metje que deixés morir al malalt pera no véu rel patir. ¡Ah Montserrat!, cregui que es molt diferent sapiguer una necessitat ó véurela ab los propis ulls y estiga certa de que no hi há res tant ingeniós com la caritat, ni cosa tant súptil en escusas com l' egoisme ó l' indiferencia...
Enfront de la realitat y de la claríssima manera d' expressarla, la noya Gil bon xich més reposada de la seua emoció, trobá que donya Balbina parlava maravellosament, y deixantse portar d' aquella fada de cabells blanchs y mantellina de mantó, l' acompanyá la tarde del mateix dia á la casa del encarregat de la Caritat Cristiana del barri y á la visita d'altras duas familias de pobres de la Conferencia, deixant pera l' endemá l' anar á cercar una fé de baptisme á la parroquia de Santa Madrona y gestionar ab una bona senyora la manera de desempenyar un farcell de roba d' abrich al Montepío de la Mare de Deu de la Esperansa.
A dos quarts de nou del vespre la Montserrat, ple 'l cor de la impresió de las visitas que havia fet aquell dia, y de la idea de que la seua existencia, anava desde aquell moment á tenir també sa noble utilitat en lo concert de la vida, pujá sens casi deturarse las escalas de sa casa, dihent á la minyona tan bon punt li obrí la porta del pis:
