Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/286

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

vostés mateixas paraulas de consol, que á mi encara que se m' haguessen acudit, no hauria pogut dirlas, perque jo a n' aquesta dona com una tonta, no li he sapigut obrir la boca. Crega que lo únich que hauria pogut fer era plorar ab ella.

— Lo que proba que vosté está en possessió de la primera qualitat que 's necessita pera visitar pobres, que te cor; y que per lo tant, pensaria que val més fer bonament lo que 's pot que no fer res perque, veu, nosaltres en aquesta visita de primer moment sembla que havem fet molt poca cosa, pero anantho reflexionant ja's troba que no es tan poch; puig que la caritat com te sempre l' ajuda de Deu, molt sovint fa miracles. Aqueixa dona demá tindrá carn y gallina y la senyora Agulló que ha presenciat l' apremiant necessitat d' aquesta infelis mare, jo ja sé que posará tota la seua influencia per alcansarli una de las almoynas que mensualment reparteix la caritativa familia de qui ella nos ha parlat; y si lo que no es probable, no li fos possible lograrho, ella y jo y vosté també, cercariam manera de obtenirla de qualsevulla persona, de las que la experiencia en l' exercici de la caritat nos diu que se las troba quan se las té de menester; y en últim cás l' assistiríam nosaltres; si no podia ésser ab vuyt, fora en cïnch ó en tres, pero sempre ab la seguretat de que la nostra conciencia nos diria que havém obrat molt mellor ajudantla ab la nostra petitísima cooperació, que abandonantla en lo seu