dreta de! piano y la porta que comunica ab la sala del billar. Allí hi havia la senyora y senyoretas Puigbernat, las de Soler, las de Llansás, las Gori, las Calcell y algunas altras que, més novellas en estiuhejar en Larrua, formavan de petits satélits al entorn d'aquestas cinch ó sis familias, que unian á la respectable condició d' antichs propietaris del poble, la de portar l' alta y baixa de tots los aconteixements de la colonia que hi estiuhejava.
A eix rotllo, se dirigia directament al entrar al saló, tot lo més notable dels forasters y allí, avans de ficarse en los salonets de joch, s' hi deturava lo milloret de la polleria masculina, ja dreta derrera 'ls assientos ocupats per las senyoras, ja, si la cosa s' ho valia prenenthi lloch pera engroixir la rodona.
— Vaja, Arenas— deya en la nit que 'ns ocupa la viuda donya Mercé Calcell, dirigintse á un jove de simpátich aspecte colocat derrera de la seua filla Felissia. — ¿No es veritat, que á no haver sapigut que havian arribat las Bach, vosté no hauria vingut tan dejorn? ¿No li apar que ho encerto donya Roseta? — afegí ab maliciós somriure, girantse envers la senyora asseguda al seu costat.
— ¡Oh, l' Arenas es prou atent per haver anticipat lo sopar, pe 'l gust de saludar uns moments avans á las senyoretas Bach — contestá la interpelada: en tant que la Felissia deya mirant fixament al jove:
— De segur que l' Arenas, no te d' esperar á
