Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/304

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

anava rodant lo cap á tots los noms que li deya la seua muller, qui després de haver apurat tots los que li havian vingut á la memoria, esclamá sobtadament:

— ¡Ay, ja 'l tinch! ¡ja 'l tinch! ¡Aquest si que hi anirá! ¡En Francesch que tinguerem d, aprenent quan los noys eran petits! Aquest que feya tants anys que no havia estat á casa y que desde que va sapiguer que estavas malalt, ha vingut tots los diumenges! ¡Tan honrat, tan bo! ¡Ell lo fará 'l sacrifici de deixar sa casa per nosaltres y sobretot se mirará 'l noy ab interés! N' estich certa... n' estich certa.

En Bach acabava de donar ab totas sas forsas son assentiment á las paraulas de la seua esposa, quan la cambrera prou enterada de lo que succehía entrá en la cambra cridant:

— Senyora ¡un parte! ¡un parte! ¡Tal volta diuhen que no hi pujin! ¡que está mellor!

Donya Francisqueta sentí un violent sotrach al cor y abalansantse a la cambrera li arrebassá 'l telegrama, esqueixá ab mans tremolosas la fulla del paper tancat ab goma y llegí:

Monsieur Philippe Bach, mort deux heures matin: details comptes poste.

La pobre mare no sabia 'l francés, pero tan bon punt obrí 'l parte, comprengué de sobte lo mot que deya mort; y llansant un crit, caygué en terra, presa d' un fort accident nerviós.

En Bach ab los ulls que li saltavan del cap, sens poguer llegir lo paper que la seua dona tenia estretament tancat en sas mans, pero en-