Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

no 'ns compta la nova y, si no s' apressa, vindrán ellas y 'ns quedarem sens sapiguer las noticias que 'ns porta.

— Es veritat.

— ¡Te rahó!

— ¡Digui! ¡digui!— repetiren á un mateix temps, varias senyoras del rotllo.

— Donchs, casi res... Que ab lo pare, la mare y las noyas, hi ha vingui també en Felip.

— ¡En Felip! —exclamaren ab verdadera sorpresa donya Fermina y la viuda Calcell.

— Si, sí ¡en Felip en carn y ossos! y que, segons sembla, ve disposat á passarhi tota la temporada.

— ¡Vaja, rahó ha tingut en dir que 'ns portava noticias de sensació — teu la senyora Gori, que ab sos moviments de cap, més que ab sas paraulas, mostrava sa sorpresa. — No entench pas com don Joaquim l' ha deixat venir, estant encara soltera la Montserrat. Tal volta s' arregli...

— ¡Qué poch coneix al pare Bach, si diu aixó! Jo li asseguro que quan ha deixat pujar al noy es que aquesta qüestió ja no li inspira cap temensa! — saltá ab seguretat la viuda Calcell. — ¡Los homes! ¡Los homes! ¡Ells ray! ¡Aviat se 'ls hi passan aquestas cosas!

La arrivada de la familia Bach, interrumpí la sentimental peroració de donya Mercé, posant en moviment á la majoria de las senyoras reunidas en lo saló, que aixecantse de cadiras y otomanas, rodejaren á don Joaquím, á do-