— Avuy si que 'ls hi porto noticias de sensació. ¡Grossas! ¡Molt grossas!
— ¿De la familia Bach?
— ¿Qué casan las noyas?
— ¿Qué posan cotxe?
— ¿Qué han fet marqués á don Joaquím?
Foren las preguntas que feren á l' hora una munió de veus á donya Antonieta, qui somriguem ab ayre de satisfacció y parlant ab més calma quan més viva veya la curiositat del petit auditori, contestá:
— Res d' aixó; res d' aixó. No ho encertarian, per més que ho pensessin tota la nit. ¿Pero qué han fet, que ningú de la colonia s' ha acostat á visitarlos? Ab lo pecat hi tenen la penitencia: hi haguessin anat com jo, ja ho sabrian.
— Ja veurá — objectá la senyora Gori — ahir arrivaren que ja era vespre y sens casi sapiguerho ningú; avuy s' ha tingut la nova al sortir de missa y allá mateix s' ha acordat enviar recado pera preguntar si havian arrivat be; deixant la visita pera demá, en que tots se trobessin ja més descansats...
— ¡Y va estar molt ben pensat! — saltá la senyora Llansás — perqué jo ja ho sé per mí.. No hi ha cosa que m' amohini més que arribar, y ab los mundos y maletas al mitj del pas, ab las salas plenas de pols y tota la casa sens arreglar, començar á omplirse de gent!
— Bé, pero ab tot aixó,— exclamá impacienta donya Fermina Puigbernat— donya Antonieta,
