compte lo pas del temps, permaneixent en lo Balneari fins á altas horas de la matinada.
Una de las primeras que s' aixecá pera abandonar lo saló fou la Clarita. Las senyoras que no pogueren excusarse li feren una ceremoniosa inclinació de cap, mes foren pocas las que deixaren de girarse pera resseguir ab los ulls los més petits detalls de son elegant trajo de pita-esponja color de foch, guarnit ab amples brodats de torsal negre. Al arribar al peu de la escala, lo figurí de París, segons expressió de la viuda Calcell, tingué de passar entre duas apinyadas rengleras d' homes que, apesar de que molts ostentavan los caps cendrosos y fins alguns ja del tot blanchs, no 'ls fou obstacle pera murmurar de baix, en baix, qualque petita galantería en sa llohansa, tot envejant al hereu Casagrau la assenyalada distinció d' ajudar al marit en la tasca de colocar dessobre las espatllas de la Clarita un lleuger xal de pelfons negres.
— Miri — exclamá de sobte, ab marcada acritut donya Mercé Calcell, senyalant á la senyora Gori la negra nuvolada d' homes que voltava á la Clarita — si jo may hagués tingut la bojería de pensar en casarme per segona volta, m' hauria fet tornar enrera veure lo babiecas que son los homes: ¡tots!.. ¡tots! y com més vells ¡pitjor! ¿Y en Casagrau? Tan corrido y tan espavilat que vol ser y mentres li va á derrera com un gosset d' ayguas, ella no ha tingut ulls en totas las derrerías de la nit més que
