volia significar caragols de vinya, la bona senyora que 's dirigia al pollo Miarons: jove de gran supósit que, havent nascut al carrer de la Blanquería de nostra comtal ciutat, parlava castellá del matí al vespre, cregut de que aixís alcançava major prestigi d' elegancia y distinció entre la cohort femenina.
En honor de la veritat, devem fer constar que no totas las senyoras de la colonia que estiuhejavan a Larrua estavan á eixa altura del idioma espanyol, pero á la majoria los hi mancava l' accent, la espontaneitat y precisió de la frasse; deficiencia que si es més que disculpable quan se 'n fá us pera conversar ab personas nascudas á Castella, se á altament ridícul quan s' usa, creyentse engalanar ó enaltir.
En mitg d' eix remor de críticas y envejas mal encubertas, murmuracions, necedats y conversas de bona mena, que de tot hi havia en lo gran saló del Balneari, lo quadrat relloije colocat dessobre 'l piano tocá solemnement las dotze, acompanyant ab sas vibracions las darreras notas d' una cançoneta de Tostti, que ab agradable veu y discreta execució cantá ab grans aplaudiments de la concurrencia la Teresina Bach
Lo toch de mitja nit era senyal de retiro pera las senyoras; no així pera la majoría dels homes, que interessats en una partida de billar, de tresillo, d' ajedrez, ó d' algun altre joch menos inofensiu, no acostumava á tenir en
