Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
44
La Montserrat.

sentia á l' hora d' ajudarlas á vesiir, lo que tal volta havian lograt amagarli en las conversacions de la taula, observant, ab perspicacia que hauria honrat á un inspector de policia, las paraulas á mitj dir y las rialletas á mitj fer, que anavan del pare á la mare ó vice-versa, á cada paraula y fins á cada gesto en que s' hi creya traslluhir una inclinació envers á alguna de las noyas, fou lo cas que 'l servey de la casa sapigué als pochs dias, tan be com lo mateix don Joaquím, que la cosa distava molt d' ésser feta; y si be las senyoras de la societat de Larrua, no descendiren á preguntarho á las criadas de casa en Bach, ho feren las seuas respectivas, tant desitjosas de donar esplay á la seua natural inclinacio, com de fer resaltar á las seuas senyoretas, que no son pas sols las minyonas de servey, las qui tenen dificultat en casarse. Exemple, 'ls Bach que tants afanys los hi costava agafar un bon partit per las noyas, apesar dels dots que 'ls hi donavan.

Com se pot suposar, en un moment circulá per la societat de Larrua, la nova comentada y corretgida á gust de cada hu, de que'l casament ab l' americano, si be ab grans probabilitats per la familia Bach, que segons apreciació de la viuda Calcell, pareixia que 'l tenian secuestrat, no era de molt tan cert com s' afanyavan en presentarlo.

Donya Mercé, donya Ramona, donya Fermina, en fí, totas las mares de las senyoretas casadoras, recordavan haver vist passar á fa-