milias conegudes en sa jovenesa fets consemblants al que passava á la casa de D. Joaquím, y á las que com se diu vulgarment, los hi havia eixit lo tret per la culata, emportantsen lo nuvi, objecte de tots los obsequis, una amiga decorosa que havia fet tot lo contrari, y que si be era cert que havia frecuentat la casa y no havia perdut ocasió de fersc trobadissa ab lo pretengut, no havia costat als seus pares treures un sol ral de la butxaca, ab lo que quedava confirmat lo tan conegut adagi: casament y mortalla, del cel devalla.
Posada en eix terreno la qüestió de 'n Cuberta, en qual fortuna y aspecte simpátich, per extranyesa, tots convenian, comensá entre uns y altres una lluyta especialíssima, que 's mostrá en tot son explendor en lo dia en que tingué lloch l' anada á la font de las Alsinas. Era aquesta, una excursió que tols los estius, cada una de las diversas agrupacions en que 's dividia la societat que estiuhejava á Larrua, verificava en un dia diferent. L' aplech de familias que capitanejavan los Bach, era casi sempre 'l que inaugurava las excursions y desde dos ó tres dias avans, quedavan compromesos tots los vehículs, no sols los de Larrua, si que també los de las poblacions més immediatas, puig com la comitiva acostumava á constar de cinquanta a seixanta personas, eran sempre molts los ómnibus, las jardineras y fins las modestas tartanetas de que era menester fer us, pera trasladar fins al peu de la montanya de la font, á un tan
