regular número de personas. A Larrua, hi havia també un break y duas cistellas, pero jamay en los molts anys que 's verificava eixa excursió, se 'n havia fet us; puig apesar de que la vanitat de cada familia s' hauria satisfet ostentantlo, lo temor de diferenciarse dels demés, los havia mantingut dins la ratlla del bon sentit; y aixís se veya tots los anys, que mentres s' anava per tartanas á pobles relativament llunyans, quedavan vacants en lo poble lo break y las cistellas. Jutjis donchs, de la sorpresa de don Joaquím, quan al anar vuyt dias avans de la excursió á casa 'l Tremendo, pera deixar emparaulada una jardinera, lo cotxero li digué ab la gorra á la má y tot rascantse 'l cap, que feya més de sis dias que no sols tenia compromés lo faetón y 'ls ómnibus, sino que també 'l break, podentli assegurar que de més dias enrera tenia 'l Xiquet, l' altre cotxero del poble, compromesas las duas cistellas.
— ¡Pero si som nosaltres, los qui destiném lo dia que s' ha d' anar á las Alzinas y jo encara no ho he dit á ningú! —exclamá en Bach donant un cop de puny á la taula, prop de la que acabava d' assentarse.
— Sempre 'n corren de novas, don Joaquím — feu lo Tremendo arronsantse d' espatllas y tornant á encasquetarse fins á las orellas la gorra que feya pochs moments s' havia tret. — ¡Qué hi vol fer, si tothom s' espabila en los temps que correm? Es veritat que no sabian lo dia de l' anada, mes per aixó me digueren: —
